Els territoris queden en mans de l'església repartits entre les tres ordres religioses rellevants que eren, l'ordre del Temple (templers), l'ordre del Hospital (hospitalaris) i l'ordre del Sant Sepulcre. Aquestes tres ordres es disputaven el control de forma ferotge, cosa que Castella aprofita molt bé per envair Saragossa, centre neuràlgic del Regne de Aragó.
Els nobles aragonesos, veient perdre els seus privilegis, es reuneixen i decideixen obligar en Ramir, germà del Rei Alfons I, a fer-se càrrec del tron que resta vacant.
En Ramir, home d'església, s'hi nega rotundament, no és pas home de política i menys de diplomàcia reial, però els nobles son massa persistents i en Ramir acaba acceptant la corona.
Evidentment, en Ramir és obligat a casar-se i ho fa amb la Agnès de Aquitània, vídua i que ja havia demostrat la seva fertilitat en el seu primer matrimoni, una forma d'assegurar-se el tret, com si diguéssim.
D'aquest matrimoni en neix la Peronella, i un cop assegurada la seva vida, en Ramir, ara Ramir II de Aragó, es reuneix amb en Ramón Berenguer IV, Comte de Barcelona i Príncep dels Comtats catalans, i signa un pacte profitós per als dos territoris. El pacte consisteix en donar Peronella, a la edat d'un any, en matrimoni a en Ramón Berenguer IV, forjant així un front fort de cara Castella. A canvi, en Ramón Berenguer IV es compromet alliberar el Regne de Aragó de les tropes castellanes.
Quan la Peronella és prou gran com per a poder engendrar, es casa amb en Ramón Berenguer i d'aquest matrimoni en neix un baró, en Ramón Berenguer que serà el que heretarà el Regne de la confederació Catalano-Aragonesa.
Passats uns anys, en Ramón Berenguer IV, que és Rei de facto d'Aragó, juntament amb la Peronella, decideix, aconsellat pels seus nobles i consellers, anar a Roma per a ser ratificat com a Rei, ja que fins que el Papa de Roma no ratifica el regnat, un Rei no ho és a ulls de Déu ni a ulls dels seus vassalls.
Passats els Pirineus, la cort reial s'atura a descansar i com sol passar en aquestes aturades, s'organitza una cacera. Casualment, durant la cacera, en Ramón Berenguer pateix un accident mortal. Es deixa pas a una conxorxa promoguda pels castellans i suportada per la mateixa Reina Peronella.
El petit Ramón Berenguer, que havia de ser el proper Ramón Berenguer V, se li canvia el nom pel de Alfons, nom més procliu als castellans, passant a ser nombrat Alfons I de Catalunya i Alfons II de Aragó.
Ara, encara que els castellans ja van ser expulsats d'Aragó per en Ramón Berenguer IV, mentre vivia, tornem a mig dominar L'Aragó que mantenen sota les seves urpes, encara que no de forma tan visible com quan la tenien envaïda.
Catalunya i Aragó continuen sent una forta Confederació ja que ara el llinatge Berenguer es perpetua i comparteixen Rei, tot i que els territoris continuen separats, tant físicament, com políticament, com culturalment i com econòmicament.
(Retrat d'en Ramón Berenguer IV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada