En record a un bon amic, Bona sort, amic Marià

 Entre mars de llums,

una espurna plora,

és el dolorós comiat

d'un temps passat.

  Ombrívoles paraules

s'amunteguen crepitants,

i entre dues llunes fugisseres,

ets tu, un estel juganer que

entre núvols te m'amagues.

Bona sort, Marià, bon viatge...

Camins de reflexos

Entre rams de núvia
em desvetllo,
és l'alè del meu cor
cavalcant nu.

Els teus ulls em guarden
dins el mirall,
reflexos de pell rosada
m'acaronen.

Voltant pels camins
et retrobo,
salta la meva rialla
i entre cotons,

m'adormo.

Vestida de ploma

Embolicada d'ombres
camino sigil.losa,
et segueixo curiosa,
vestida de ploma.

Un llapis dibuixa
el caliu del meu cor,
petjades d'amor
canten joioses.

Sendes de llum
esgarrapen el temps,
llunes maragda
ballen silents.

Corro valenta,
el destí m'ho mana....!

No miris enrere

Música mundana,
ressona potent,
mentre tu plores,
la meva partida.

Marxo lluny,
són camins dolços,
sendes de llum,
el destí fatal.

No miris enrere,
vine amb mi,
entre violetes,
volarem.......!

El teu mirall

Em solques l'alè,
són cristalls de colors,
veus d'altres temps
esclaten dins meu,
paraules llunyanes,
boires fines.....

La guineu observa,
canta el meu cor,
efímers laments.

Reflexes de lluna
acaronen el vent.....

Deixo els segats,
i em regiro rient,
ets tu, amor meu...!

Buscant el teu estel

Marxen les forces,
petits instants,
hores perverses,
sense tu,
ginesta d'olor fresca,
em guareix el record.

T'enyoro.....!
en la meva soledat,
mentre passa fugaç,
tota una evocació,
oblidada, ja.....
pètals de sal marina,
rodolen cap el meu cor.

Busco la teva senda,
empaito el teu mirar,
criden les meves mans,
i suplica la meva pell,
has marxat.........,
dolç estel enyorat...!

El Meu Univers

Teranyines de tu
em solquen,
frondosos camins
de bella poesia.

Llàgrimes vives
marquen la senda,
on jo navego
seguint el teu sol.

Veus del teu món
suren en mi,
molla em vesteixo
del teu frenesí.

Quieta i callada
et somric,
silenciosa com sóc
crida el meu cor.

En Terra Cremada

Terra erma és despulla,

assotada pel vent,

amors finits moren,

als meus braços secs.

Un món de lluna negra,

s'aixeca temible,

ressorgeix la gran por,

entre espines de sang.

Amaga les ànimes verges,

de tal colossal horror,

tropes infames d'orcs,

avancen en la foscor.

Segar la pàtria cremada,

és tasca de morts,

malmesos cors abrasats,

son enterrats en vida.

Incert Esdevenir

Errant del temps somio,
desperta visc,
espurnes de cel trencat,
em miren rient,
perversa és la imatge,
temible passat.

Incert esdevenir m'espera,
arestes punxants,
un cor bategant col.lapsa,
i jo.....jo t'espero...!

Somnis de Mantellina

El meu bosch frondós,
entre mantellines daurades,
somia el teu bell cant,
mentre cau la matinada.

Rosa de blaus i verds,
admires amb certa tendresa,
uns grans cims prodigiosos,
son sonets d'alba cerdana.

Aromes sorgeixen lliviants,
quan m'escolto inspirada,
fresca fulla de til.la,
recorda captiva una vida.

Mai perdré l'esperança,
naufragis de somnis viscuts,
ballen al nostre voltant,
les ombres fosques del son.

Frenesí de comiat

Plugims daurats,
els llavis,
mil cristalls de sucre,
gran delit,
joiós paradís.....!

Llàgrima vidriada,
mil paratges,
mot tremolós,
em fuig....!

Juguen les ombres,
entre llençols,
acaricien el rostre,
rumor del meu cor...!

Un dia partiré,
silenciosa,
serà un comiat callat,
et gaudiré.....
un últim cop.....
com mai ningú,
i seré el teu far....!

Aixoplugada en Tu

Dolça llum d'amor,
llisca els meus dits,
entre muntanyes de gel,
caminen calmes,
les aigües, blau setí.

Deessa somiadora,
dins teu sona un crit,
és el reclam de fada,
on boscos frondosos,
s'ofeguen muts.

Endormiscada visc,
al peu del teu món,
volaré amb tu,
bella dama blanca,
alçada al teu mirar,
em reculls altiva,
per sempre més,
viuré al teu aixopluc....!

Peus Nus

Savis antics
miren cofois,
boires espesses,
captius....
regalen vida.


Ballen les ànimes,
cants ancestrals,
ploma preciosa,
d'àliga bruna,
dibuixa catifes
de perlat aroma.

Bastes planícies
solquen el cor,
pells torrades
dansen dins teu,
clara lluerna,
de peus nus...!

Melodia riallera

Desvetllada somric,

fragància captiva,

mentre, canta l'estel,

les guspires d'anhels, 

lluiten... pel teu amor...

Llargues vesprades

somio serena,

trobador coratjós

de guarnida grapa,

músic de fades....

Simfonia melodiosa

en tons riallers,

notes vives silents,

s'esgolen pel cos,

llisco el teu cor... 

Enyor

Et busco en la foscor,
crits desesperats,
móns llunyans jugant,
mai no ets amb mi,
ets furtiu nocturn.

Mai no sóc a prop,
ningú em veu,
fosca com la nit
acarono el teu mirar,
son nits de poesia.

Ens posem les piles...?

Fa temps, molt temps que alguns ja vam dir que si l'UE no ens vol o no ens ajuda, PER QUÈ NO ENTREM A CH..?
La Confederació Helvètica està composta per 21 estats, entre ells, Suïssa...!
Ells estarien encantats de tenir una sortida al mar Mediterrani amb el seu port de primera i una indústria de les més productives de tota Europa i sobretot, seriem 7,5 milions de persones més en fer servir una moneda que, a males, no seria l'euro, ja que Suïssa va abandonar l'euro per qüestions econòmiques.
Recordem que el Franc Suís equival a 0,89 €.
A l'UE li pot interessar que 7,5 milions d'usuaris de l'euro hi renunciin i marxin.....? no ho crec.....
ENS ANEM POSANT LES PILES O QUÈ....?

Qui és què i què és qui?

Aquests sapastres del Partit Popular ens diuen, contents i cofois, ells, que son el partit de centre, que ells han estat capaços de negociar tant amb la dreta com amb la esquerra..........COM...? PERDONI...?
A veure, si el Partit Popular és el centre, aleshores la dreta, qui és..? VOX...? homes i dones peperos, dreta si que son, però ULTRA, MOLT ULTRA......!
Ara, seguint amb el raonament, em volen explicar, si us plau, que amb això de la esquerra ja m'he perdut, qui és la esquerra, aquí...? AHHHHHH, CIUDADANOS ÉS LA ESQUERRA......!, perdonin-me, però ara mateix se m'acaba de fer un nus mariner al cervell que no el desfarem ni a hòsties...!
És a dir que, Ciudadanos C'S, el partit del senyor Rivera, la nostra barbie del prussés i dels conseiés Arrimadas, el nou i flamant vicepresident de Andalusia Marín, el conegut de tots per haver estat capaç de pertànyer a tots els partits polítics possibles, anant de esquerra a dreta passant per tots els mitjos Girauta.........M'ESTAN DIENT QUE AQUEST PARTIT ÉS LA ESQUERRA....?
Aleshores el PSOE què és, un partit comunista de la sòviet leninista....? I PODEMOS...? aquests què son...? i IU...?
Ara ja no sóc capaç de definir cap dels partits independentistes catalans, bascs, gallecs, canaris....., no sé com els qualificarien, vostès.....? partits extraterrestres......? Vaja...!, què fàcil és donar nous significats als mots, oi...? VISCA LA LLENGUA DE L'ALTIPLÀ TAN VERSÀTIL, ELLA....!

Etèries

Dansen al meu voltant
unes ombres blanques,
juganeres entre pètals,
surant en mars de lli.

Muses dels déus divins
sublims éssers eteris,
recorren el meu món
de mussolina nívia.

Acaronen pensaments
entre flocs de cotó,
canten a cau d'orella
simfonies d'inspiració.

Dormiré....

Escorça envidriada

entre glaç i núvol,

t'escolto envellida,

clams de dolor mort,

tempesta calmada,

tenalla furibunda.

Crostes d'anyades,

ossades caduques,

temps sec d'hivern,

records perfumats

de mel i llimona,

dies eterns d'oblit.

Pujaré el gran cim,

cap a muntanya...!

penjaré les sabates

per sempre més,

aturaré els camins,

m'adormiré.....

La teva mirada

Llac de mores dolces,
reposa calmat,
entre bardisses i llots,
uns peus valents,
i mentre, dues ànimes,
tot un firmament
fet de miralls glaçats.

Ballen joncs d'alzina,
als teus mars nòrdics,
el vent ens mira,
paradisos estelats,
perles de lluna bruna
regalimen murmuris.

Somnis de natura viva
es fan muntanya,
guarnida tota de flors,
una corona em vesteix
i tremolosa somric,
sóc al teu niu....!