Buscant el teu estel

Marxen les forces,
petits instants,
hores perverses,
sense tu,
ginesta d'olor fresca,
em guareix el record.

T'enyoro.....!
en la meva soledat,
mentre passa fugaç,
tota una evocació,
oblidada, ja.....
pètals de sal marina,
rodolen cap el meu cor.

Busco la teva senda,
empaito el teu mirar,
criden les meves mans,
i suplica la meva pell,
has marxat.........,
dolç estel enyorat...!

El Meu Univers

Teranyines de tu
em solquen,
frondosos camins
de bella poesia.

Llàgrimes vives
marquen la senda,
on jo navego
seguint el teu sol.

Veus del teu món
suren en mi,
molla em vesteixo
del teu frenesí.

Quieta i callada
et somric,
silenciosa com sóc
crida el meu cor.

En Terra Cremada

Terra erma és despulla,

assotada pel vent,

amors finits moren,

als meus braços secs.

Un món de lluna negra,

s'aixeca temible,

ressorgeix la gran por,

entre espines de sang.

Amaga les ànimes verges,

de tal colossal horror,

tropes infames d'orcs,

avancen en la foscor.

Segar la pàtria cremada,

és tasca de morts,

malmesos cors abrasats,

son enterrats en vida.

Incert Esdevenir

Errant del temps somio,
desperta visc,
espurnes de cel trencat,
em miren rient,
perversa és la imatge,
temible passat.

Incert esdevenir m'espera,
arestes punxants,
un cor bategant col.lapsa,
i jo.....jo t'espero...!

Somnis de Mantellina

El meu bosch frondós,
entre mantellines daurades,
somia el teu bell cant,
mentre cau la matinada.

Rosa de blaus i verds,
admires amb certa tendresa,
uns grans cims prodigiosos,
son sonets d'alba cerdana.

Aromes sorgeixen lliviants,
quan m'escolto inspirada,
fresca fulla de til.la,
recorda captiva una vida.

Mai perdré l'esperança,
naufragis de somnis viscuts,
ballen al nostre voltant,
les ombres fosques del son.